AVUI, 14N, VAGA GENERAL

Contra les retallades i tisorades del “govern dels millors” d’Artur Mas, els millors administradors dels diners públics en benefici de la banca i dels interessos de la sanitat i l’educació privada, -millor si són ben  privades i catòliques-.

Contra la política econòmica del govern franquista de Mariano Rajoy, de Luis aquell que va caure “del Guindo” de Lehman Brothers al Ministeri d’Economía o de Critóbal “Gollum” Montoro que sempre ha viscut al soterrani del Ministeri d’Hisenda; tots ells esperonats per el veritable enemic de la classe treballadora, Joan Rosell, “el patrono de patronos”.

Contra la política de extrema dreta dels seus ministres d’Interior, d’Educació , de Justicia, de Sanitat i de Treball.

Contra el segrest de la democràcia per part d'uns politicastres patètics, desvergonyits i corruptes, una colla de fatxes, uns i un grupet de buròcrates i traïdors, els altres, que fa temps van deixar de ser socialistes i s'han oblidat, fa més temps encara, que la "O" del seu partit té a veure amb els obrers.

Per la recuperació dels nostres drets legítims i històrics que mai ningú ens va regalar i que van costar tants sacrificis, lluites i morts.

Per la recuperació de la nostra tradició de lluita contra els poders i els poderosos

Per la recuperació de la nostra conciència de classe treballadora, única garantia de la nostra llibertat,

I en solidaritat amb en Marcos, Laurentin, Josep, Carles, Alberto i Garea, treballadors de Telefónica-Barcelona, tancats i en vaga de fam –9 dies ja!!- per la readmisió d’en Marcos –el van acomiadar després d’una baixa per malaltia-; la dignitat de tots sis és un exemple per a tothom.

Us deixo dos vídeos, el primer té de base una cançò clássica de tota vaga general, però en aquest cas la subtitulació  en portugués em resulta interessant perquè la vaga d’avui la fan també els portuguesos –sí, i grecs i un conjunt de països europeus-, però sobre tot recull l’experiència de lluita dels treballadors de l’empresa IZAR a les drassanes de Cádiz.

El segon video té de base la cançó “Luna Rossa” de la Banda Bassotti i fa referència als fets del 12 de desembre de 1965 quan els serveis secrets italians amb la col.laboració de l’extrema dreta van ficar una bomba a la  Piazza Fontana de Milà, la acusació i posterior defenestració “accidental” de Giuseppe Pinelli, un treballador ferroviari i anarquista, serviría d’inspiració al gran Darío Fó para la seva obra “Morte Accidental d’Un Anarquista”. Sí, video i cançò  no deixan de reflectir part del meu orgull de marxista i roig conseqüent i avui, més que mai, vull presumir de viure a la Luna Rossa.

Salut, república i socialisme... (i perqué mai perdré l’esperança de participar en una vaga que sigui general, indefinida i definitiva).