I
nus de soroll
vora mar,
els passos
deixan
deixan
el buit
de l'instant
que no tornarà
a ser frontissa
de la mar
en el cel.
l'onatge
desprès de dessosar
el silenci
deixa,
sobre la sorra,
un escampall
de petxines buides,
ja se sap
que, per això,
mai,
la mar
no ha deixat
de pagar gabella
a la riba.
